Equus

Laura Pulido. 6è

D'on bé La paraula cavall?

El cavall (Equus ferus caballus) és un mamífer perissodàctil de la família dels èquids,herbívor, de coll llarg i arquejat.

A la femella del cavall se li diu "euga" hi ha les cries, poltres. La criai utilització del cavall per part de l'home es coneix com a ramaderia,equitació o cavallar.

El terme llatí per denominar el cavall era equus, mentre caballus, que va derivar en la paraula «cavall»,és un terme del llatí tardà, possiblement origen Celta, que significa «cavall castrat».«Euga» procedeix del femení de equus, «equa». Als animals joves en general se'ls denominava pullus, textualment «pollastres», que va originar la paraula pulliter, pullitri que deriven poltre.

　

　

El tamany

El tamany dels cavalls varia entre les distintes races, i també està influït per la nutrició. Segons el seu port les races del cavall solen dividir en tres grups:

· Pesats o de tir;

· Lleugers o de cadira;

· Ponis i races miniatura

El tamaño de las distintas razas de caballos pueden variar considerablemente como puede observarse en estos dos caballos adultos.

Aspecte

Orelles de mida mitjana. Ulls rodons,i mirada viva, coll de longitud mitjana, lleugerament arquejat, musculat i potent amb bona inserció amb el cap i amb el tronc. Crin forta i abundant.

Tronc allargat. Dors recte amb discret desenvolupament muscular, igual que el llom. Gropa lleugerament caiguda. Naixement de la cua baixa.

Sentits

Vista: Els cavalls tenen una vista molt bona però diferent de la dels humans. Els seus ulls són els més grossos de tots els mamífers terrestres, i estan situats als costats del cap.

Oïda: Pot afirmar-se que l'oïda dels cavalls és millor que la dels humans. A més, poden orientar les orelles girant-les fins a 180 graus de forma independent, per a concentrar la seva antenció auditiva sense necessitar de moure el cap. L'oïda dels cavalls és més sensible que la dels humans. Això vol dir que poden escoltar sorolls d'una intensitat més baixa que la que necessiten les persones. (Amb una doble vessant pràctica: un cavall es pot espantar amb sorolls que el seu genet no pot sentir però, a la vegada, el genet pot donar ordres sonores de molt baixa intensitat.

Olfacte: Algunes tribus primitives tenen un olfacte molt més entrenat que el dels habitants de les grans ciutats. En part això és a causa de la contaminació. (Quan tornem a la ciutat després d'uns quants dies a la natura és sorprenent la pudor de gasolina que se sent. Per sort en poques hores anul·lem aquesta desagradable sensació). Els cavalls encara tenen un olfacte millor que el dels humans menys "contaminats". Diuen que poden ensumar qualsevol animal que es trobi a menys de 200 metres, humans inclosos, AMB L'AIRE EN CALMA, SENSE VENT. Suposo que si els humans usen perfum o similars encara poden ser ensumats pels cavalls des de més lluny.

Gust: El sentit del gust en els cavalls és essencial. En estat salvatge els servia per a triar les herbes aparentment més adients. Segons els especialistes, els cavalls poden distingir els mateixos gustos que els humans: dolç, salat, amarg i àcid. Els òrgans receptors estàn ubicats, principalment, en la zona posterior de la llengua i en el paladar. Alguns cavalls poden tenir gustos especials pel que fa al menjar. En alguns casos poden deixar de beure aigua potable que tingui un sabor desacostumat.

Tacte: Els cavalls tenen un sentit del tacte molt desenvolupat. Les àrees més sensibles són al voltant dels ulls, les orelles i el musell. En general tota la pell és sensible: un cavall pot sentir la presència d'un petit insecte en qualsevol part del seu cos.